Enderrocat.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 980, quan el Borrell II, comte de Barcelona, donà el “castrum de Capra” amb els seus termes i pertinences a “Ervigi”, casat amb “Almatrude”.
Sembla ésser que Al-mansur quan anava cap a Barcelona el va prendre’l i el va deixar completament destruït.
L’any 1160, l’abat Ramon, del monestir de Sant Martí d’Albenga (Gènova), donà aquest castell a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
L’any 1194, el rei Alfons “el Cast”, atorgà privilegis als pobladors de cabra, a canvi de 100 morabatins anuals per quèstia. En aquesta època el senyoriu de Cabra corresponia a la família Clariana.
L’any 1285, Pere “el Gran”, testà i donà al monestir de santes Creus que l’elegí per a sepultura, els castells i llocs de Forès, Sarral i Cabra.
En un període entre el 1347 i 1375, el rei Pere vengué diversos castells i viles, entre ells el de Cabra, per 50.000 sous barcelonesos.
Al segle XVI aquesta vila va ésser emmurallada.
Al segle XVII, es trobava dins la vegueria de Montblanc.
L’any 1272 n’era senyor Joaquim d’Ossorio i Orozco, marquès d’Olías i Mortara.
L’any 1831 pertanyia a Maria-Josepa Alfonso-Pimentel i Téllez.Girón, duquessa d’Arcos i de Benavente.