Ruïnes.
També es conegut per castell de Rocamora.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1072, quan surt anomenat en la carta de població que atorgaren Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicarda a Guillem Isarn.
L’any 1214 n’era senyora Guillema de Castellvell, quan aquesta finà, última del seu llinatge, tots els seus dominis passaren a la família Montcada. Llavors el seu fill, Guillem de Montcada, es titulava vescomte de Bearn i senyor de Montcada i Castellvell el1228, es va casar amb Garsenda, filla d’Alfons d’Aragó, comte de Provença. Guillem finà el 1229 a Mallorca, llegà Puigtinyós al monestir de Santes Creus.
L’any 1233, la vídua Garsenda permutà aquest castell pel lloc d’Olesa amb l’abat Bernat del monestir santescreuí.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 37 focs i pertanyia a l’abat de santes Creus; en el de 1365-1370, 25 focs.
Al segle XVII, la jurisdicció civil pertanyia a l’abat i la criminal al rei. El domini fou del monestir de Santes Creus fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX.
Al segle XX va pertànyer al sr. Ramir Pagès.