Desaparegut.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1154, quan una butlla promulgada pel papa Anastasi IV en que es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona, surt esmentada l’església d’aquest lloc.
L’any 1174, Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragona comprà amb el consentiment del rei Pere I a Ponç d’Alió, fill de Ponç de Bruguera, la meitat del lloc i delmes d’aquest indret per 2.000 sous. Posteriorment, l’arquebisbe adquirí l’altra meitat del domini a Ermessenda, vídua de Ponç de Bruguera.
L’any 1211, l’arquebisbe cedí el domini al paborde i capítol de la seu de Tarragona. Un any més tard, el rei Pere I donà a la mitra les jurisdiccions que ell posseïa en aquest indret, llevat del castell.
Posteriorment, aquesta fortalesa passà als comtes de Peralada.