Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1012, en un litigi que tingueren el bisbe Borrell i el seu oncle “Sallana”, d’una part, amb Hug de Cervelló, per l’altra, per la possessió del Puig Ceumella; aquest judici el guanyà Hug, ja que sostingué que el seu pare, Ansulf, l’havia aprisionat feia una trentena d’anys. Una de les signatures d’aquest document correspon a “Longobardi de Ceumela”, que devia ésser el castlà d’aquest castell.
L’any 1018, Hug donava al seu fill primogènit, Bonfill, aquest castell, la meitat de l’alou de Casserres, part del castell de Lilla i els alous en els termes dels castells de Montagut, Querol i Pinyana.
L’any 1173, Guillem de Pontils cedia l’alou en aquest castell al monestir de Santes Creus. L’endemà, Garcia de Siurana i la seva muller, Guillema, vengueren al mateix monestir un altre alou d’aquest castell.
L’any 1182, Guillem de Selmella vengué el dret de pasturatge en terme d’aquest castell al monestir de Santes Creus. Aquest mateix any, Guillem de Pontils vengué la seva meitat d’aquest castell a la comunitat de Santes Creus per 70 sous, un bou, deu ovelles i deu cabres.
L’any 1188, “Guillelmi de Celmella” llegà tots els seus béns al cenobi de Santes Creus.
En el fogatjament de 1365-1370 el “Loch de Pontils Rochamora e Selmella”, 54 focs, pertanyia al noble G.R. de Cervelló i es trobava dins la vegueria de Montblanc.
Al segle XVII pertanyia als Armengol.