Castells Medievals

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 844, on surt anomenat com Castell Toló o Tonó, tot i que l’autenticitat d’aquest document està posat en entredit.
Peralada durant tota l’edat mitjana va ser la població més important de l’Empordà, exceptuant la ciutat d’Empúries.
L’any 1078, el comte Ponç I d’Empúries llegà aquest castell amb altres possessions als seus fills Hug i Berenguer.
L’any 1085, el comte Hug II d’Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló varen signar un conveni a propòsit dels comtats d’Empúries, Peralada i Rosselló, on el primer empenyorava la meitat da l’abadia de Sant Pere de Roda i del bisbat de Santa Eulàlia, d’Elna al darrer.
L’any 1121, s’estableix un nou conveni, aquesta vegada entre Ponç Hug I, comte d’Empúries i Gausfred III, comte de Rosselló; les penyores ofertes son les mateixes que les de l’any 1085.
L’any 1128, Ponç Hug va prendre diverses possessions a Berenguer Renard, senyor de Peralada, llavors Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, replicà en favor del senyor de Peralada i caigué presoner Ponç Hug, reconeixent les raons de Peralada.
L’any 1137, Ponç Hug I, aprofitant que havia mort Ramon Berenguer III, atacà el bisbat de Girona, una altra vegada li va tocar rebre i concertava la pau al març de 1138.
L’any 1190, el rei Alfons concedí els seus alous que tenia a Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller, Brunisenda.
Diverses escriptures de 1214, 1226 i 1227, surt anomenat Arnau de Navata com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocaberti.
L’any 1249, Jofre de Rocaberti, fill de Dalmau, convingué l’enllaç del seu fill Dalmau amb Ermessenda, filla d’Arnau de Navata. Una vegada casats, quan Dalmau esdevingué vescomte de Rocaberti, convertí Peralada en la capital vescomtal i hi bastí un palau.
Peralada tingué lleis pròpies, recopilades en el famós Codi de Peralada, més de la meitat d’aquestes tenen equivalència amb altres de Castelló d’Empúries.
L’any 1285, va sofrir la invasió francesa i va ser destruït, hi ha una altra versió on diu que el vescomte de Rocaberti va manar cremar la pròpia vila, en veure’s impotent davant les forces del rei francès, aquest castell no ocupava el mateix lloc on avui es troba el palau actual, sinó que era bastit a la part superior de la vila.
Al segle XIV, la població va disposar de doble recinte emmurallat, això va provocar que el rei francès, Felip “l’Ardit”, al fugir en retirada va morir prop de la vila. La topografia local anomena “Camí dels morts” al trajecte entre el riu Orlina i les Olives.
En aquest segle fou construït el palau i l’any 1384, els sobirans Pere “el Cerimoniós” i la seva muller Sibil•la de Fortià hi feren estada en ell durant varies setmanes.
Des del segle XIV, ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions, de l’època medieval conserva les dues torres i el mur nord, la façana principal d’època renaixentista i al segle XIX li van donar l’estil “château”.
Al segle XVII, Felip IV d’Espanya feia marquès de Navata el comte de Peralada i el dotava amb una forta suma de ducats. Posteriorment, a instància de l’interessat, va canviar el títol de marquès de Navata pel d’Anglesola.
L’any 1899, s’extingí la línia directa del llinatge Rocaberti.
L’any 1923, adquirí aquest palau Miquel Mateu i Pla.
Aquest castell es pot visitar, per més informació i reserves es pot trucar al 972.538.125