La primera referència que es té d’aquest indret data de l’any 859.
Quan Guislabert, primer comte del Rosselló finà el 1014, llavors Hug I, comte d’Empúries tractà d’apoderar-se del comtat del Rosselló.
Gausfred II, fill de Guislabert, va fer edificar el castell de “Recosin” degut a les discrepàncies que hi havia en els dos comtats.
L’any 1074, Ponç I, comte d’Empúries, jurà fidelitat a Guislabert II, comte de Rosselló. Onze anys més tard, Hug II, fill de Ponç I, va fer un conveni amb Guislabert II de Rosselló, pels comtats d’Empúries, Peralada i Rosselló, on surt al•ludit el “castrum Rechosindo”.
En una data compresa entre 1102 i 1115, Arnau Gausfred, fill d’Adelaida, jurà fidelitat per aquest castell al comte de Rosselló.
L’any 1121, Ponç Hug I, comte d’Empúries i Gausfred III, comte de Rosselló, feren un pacte a propòsit dels comtats de Rosselló i Peralada, apareix el “castrum Recosindo”.
El cognom Requesens no apareix fins el 1182, quan Arnau de Requesens signa com a testimoni d’un document entre Jofre de Rocaberti i Ponç Hug I, comte d’Empúries.
L’any 1285, aquesta fortalesa fou atacada per les tropes franceses, però no pogueren conquistar-lo, tres anys més tard, caigué junt amb el de Rocaberti, Quermançó i altres localitats.
Els germans Berenguer i Guillem de Castellnou, rossellonesos, vengueren aquest castell a l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries.
L’any 1402, el rei Martí “l’Humà”, incorporà a la Corona el comtat d’Empúries, el castell de Requesens no era inclòs, que pertanyien al comtat.
L’any 1418 fou adjudicat als vescomtes de Rocaberti, dos anys més tard consta que el posseïa el vescomte Dalmau de Rocaberti; posteriorment el succeí el seu fill primogènit, Jofre.
Al segle XVIII, aquest castell es trobava en ruïnes.
L’última dècada del segle XIX, Tomàs de Dameto, comte de Peralada i vescomte de Rocaberti, va fer restaurar aquest castell, quan aquest finà el 1898, continuà l’empresa, la seva germana Joana Adelaida, aquestes acabaren el 1899.
L’any 1923, els mallorquins Pere i Joan Rosselló adquirien aquesta fortalesa que la varen vendre quatre anys més tard al duc de l’Infantado, aquest el va vendre el 1942 a la Societat Anònima Borés.
