Ruïnes.
La primera referència de la “villa Baschara” data de l’any 817, quan el prelat gironí defensà els drets bisbals en aquest indret.
Hom pensa que fou Carlemany qui cedí aquest lloc a la mitra de Girona i ho confirmà el rei Lluís “el Piadós” el 1818.
L’any 1055, el comte Guillem de Besalú i en 1066, el seu germà Bernat, confirmaren aquest indret com possessió de la mitra de Girona.
L’any 1129, el bisbe de Girona signà una concòrdia amb la família Sales, que al•legava drets a Bàscara.
L’any 1187, el rei Alfons atorgà que es celebrés mercat setmanal cada dimecres.
Hom creu que l’any 1225, el comte Hug d’Empúries junt amb tropes albigeses, atacà el castell de Bàscara; això provocà que Alemany d’Aiguaviva, bisbe de Girona, excomuniqués al comte emporità.
Durant la guerra contra Joan II, Bàscara, junt amb Banyoles i Besalú, eren places que asseguraven als reialistes la ruta de França i mantenien el contacte amb la muntanya dominada per Verntallat, capitost remença i partidari del rei.
L’any 1465, la reina Joana conquerí Bàscara.
L’any 1485, els remences prengueren aquesta vila.
L’any 1656, el virrei de Catalunya fixà la seva residència a Bàscara durant una temporada.
L’any 1675, aquesta vila fou presa pels francesos, l’exèrcit espanyol la recobrà el 1689. Novament els francesos s’assentaren i en 1814, Suchet féu volar aquest castell.
Els bisbes de Girona tingueren aquest senyoriu fins que s’aboliren les senyories.