Bon estat.
La primera referència d’aquest terme amb el nom “Orioles” data de l’any 922, amb la confirmació a la mitra gironina de l’alou de Bàscara, a petició del bisbe Guigo.
L’any 1021, en el testament de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, apareix un individu anomenat “Tedmar de Urriols”, que es possible que estigués relacionat amb aquest lloc.
L’any 1265, un document signat pel rei Jaume I esmenta els danys fets en aquest castell durant les lluites entre Ponç Hug, comte d’Empúries i Jofre de Rocaberti. L’arbitratge el portaren a terme G. de Pau, G. de Güell i l’abat de Sant Pere de Roda.
L’any 1319, Gueraua d’Albons, vídua de Berenguer d’Orriols tenia en feu la dècima de la parròquia de Sant Genís “de Urriols” pel bisbe de Girona.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 11 focs i pertanyia a mossèn Norriols; en el de 1365-1370, 17 focs i pertanyia a Bertran Dorriols, cavaller.
L’any 1380, l’infant Joan vengué la jurisdicció d’aquest castell, junt amb els poblats del Vilar i Terradelles a Bartomeu Avellaneda per 5.500 sous.
Al segle XVII pertanyia al rei i es trobava a la vegueria de Girona.