Desaparegut.
L’any 1110, Bernat III, comte de Besalú, cedí el “castell de Crexello” a Pere Ramon de Mata, amb pacte de subinfeudar-lo als fills de Ramon Ponç de Milany, i germà Guillem Ponç.
L’any 1121, hi hagué un litigi, on Ramon Arnau d’Esponellà reclamava drets en aquest lloc, es resolgué a favor de Ramon Ponç de Milany. No obstant en la mateixa data es signà un conveni entre Ramon Arnau d’Esponellà i Guillem Ramon, fill de Ramon Ponç de Milany, on es repartien amistosament la castlania.
L’any 1151, Guillem Ramon de Creixell tenia que tributar als seus senyors directes, els comtes de Barcelona el següent:
- 20 porcs, 6 moltons, 1 anyell, 2 oques, 20 sesters de pinso i 12 sesters de vi, tragines i obres.
L’any 1219, Dalmau II de Creixell, dotà la capellania d’aquest castell a favor del priorat de Lledó.
Dalmau II de Creixell fou excomunicat pel bisbe de Girona per participar en les campanyes d’Hug IV, comte d’Empúries, contra la Mitra. El succeí en aquest castell la seva filla Sibil•la, que es casà amb Arnau de Vilademany el 1238.
L’any 1270, Berenguer de Pontós tenia aquest castell en feu per Blanca de Creixell, filla de Guillem. Sis anys més tard vengué els castells de Pontós i Creixell a l’infant Pere.
L’any 1285, Ermengol Constantí passà a fer-se càrrec d’aquest castell. Tres anys més tard, Dalmau de Creixell i Bruniselda de Cornellà tingueren un plet amb la corona pels castells de Creixell i Pontós.
L’any 1340, el rei Pere “el Cerimoniós” incorporà a la corona els feus de Pontós, Creixell i Borrassà, amb prohibició d’infeudar-los.
L’any 1392, el rei Joan I vengué el lloc i castell de Creixell i la parròquia de Borrassà a Francesca de Sagarriga, per 4.000 florins d’Aragó.
Durant la guerra contra Joan II, Borrassà estigué de part de la Diputació catalana.
L’any 1504 n’era senyor Ramon Sagarriga. El succeí el seu fill Francesc, que es casà amb Cecília d’Entiu el 1554.