Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 983, quan es jurà el testament de “Wigo” a instàncies del bisbe d’Elna i abat de Sant Pere de Rodes, a l’altar de Sant Pere de “Darnicibus”, comtat de Besalú.
Vers l’any 1070, jurà fidelitat a llur comte Bernat II de Besalú, pel “castrum Monterogo”.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” estigué unes jornades en aquest lloc.
L’any 1292, degut a les bregues amb els francesos hi havia per a la defensa d’aquest castell divuit homes, una quantitat prou important.
A finals del segle XIII, la baronia de Darnius pertanyia a la família Sexach. Quan es casà Dona Blanca, filla d’Hug de Sexach, vescomte de Fenollet, amb Dalmau, vescomte de Rocaberti, la baronia passaria més tard a llur fill Ponç de Rocaberti.
L’any 1317, Bernat de Vilarig prestà homenatge al bisbe de Girona, per la vuitena part de la parròquia de Darnius.
En el fogatjament de 1359, el castell de “Muntroig” comptava amb 8 focs.
La família Darnius tenia en feu aquest castell per la família Mont-roig.
Vers la meitat del segle XVI, Dona Isabel, baronessa de Darnius, casà amb Guillem Ramon de Rocaberti, senyor de Sant Llorenç de la Muga, quan aquests finaren sense fills, ambdues baronies passaren als vescomtes de Rocaberti.
L’any 1669, Maria-Ignàsia d’Ardena, comtessa d’Illa i senyors de Darnius, Mont-roig, Bosquerós, etc., casà amb Miquel-Joan II, senyor de Montornès del Vallès.
L’any 1794, la muntanya de Mont-roig esdevingué escenari d’un combat entre les tropes espanyoles i les de la República francesa.