Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 882, on surt esmentat en un document com “villa de Lercio”.
L’any 1021, Bernat I “Tallaferro”, comte de Besalú, tenia diversos alous en la “parrochia Sancti Iuliani de Lercio”.
L’any 1128, el comte Ponç Hug d’Empúries penetrà al comtat de Besalú, apoderant-se dels castells de Llers, Avinyonet, Navata i Hortal. Llavors, el comte barceloní Ramon Berenguer III, envià les seves tropes que capturaren a Ponç a Quermançó.
En el segle XIII aquest castell fou comprat per la família Rocaberti. En el 1276, el vescomte de Rocaberti el va fortificar.
L’any 1285, quan els francesos envaïren Catalunya, aquest castell jugà un paper important, tot i que finalment fou pres per les forces franceses.
L’any 1292, aquest castell tenia una guarnició de quinze homes.
L’any 1319, el vescomte Dalmau de Rocaberti, senyor de Peralada i del castell de Llers, jurà fidelitat al bisbe de Girona.
L’any 1409, es trobava incorporat a la Corona.
L’any 1549, prengué possessió d’aquest castell el mestre Joan Pujol Reu i Soler que fou baró.
L’any 1706 fou utilitzat per l’exèrcit filipista, sis anys més tard, els austriacistes el malmeteren.