Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1019, on en un document surt esmentat la “Sancti Petri de Navata”.
L’any 1099, Bernat Adalbert de Navata, casat amb Dolça, donà aquest castell al comte Bernat de Besalú, seguidament, aquest l’hi va confiar.
Quan l’any 1111 el comte Bernat finà, el comtat de Besalú passà a dependre dels comtes barcelonins.
L’any 1190, el rei Alfons, donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i muller Ermessenda.
A l’Edat Mitjana aquest castell i el seu territori formava una baronia.
L’any 1249, Ermessenda de Far i de Navata, filla d’Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocaberti, fill de Jofre. Quan Dalmau enviudà, regí en nom dels seus fills, Peralada i Navata.
L’any 1272, l’infant Pere, permutà diversos castells, entre ells el de Navata, amb Dalmau de Rocaberti.
L’any 1320 n’era senyor Guerau de Rocaberti, fill de Dalmau.
L’any 1463, Navata fou presa per l’exèrcit del rei Joan II.
En el segle XVII, Felip IV atorgà pels serveis prestats al comte de Peralada, el títol de Marquès de Navata i, 1.000 ducats de pensió eclesiàstica.
L’any 1698, Navata era cap de baronia que comprenia Ordís, Espinavessa i la Palma, pertanyia al vescomte de Rocaberti, comte de Peralada.