Ruïnes.
Aquest castell estava íntimament relacionat amb el de Creixell.
Una de les primeres referències d’aquest lloc data de l’any 1020, on surt anomenat la “villa vocitata Pontonnos” en la venda d’un alou que vengueren Guillem i Girberga, comtes de Besalú, a Joan i “Adalaiz”.
L’any 1209, Dalmau de Creixell, casat amb Anglèsia, vengué tots els drets que tenia en aquest castell, al seu germà Arnau, bisbe de Girona, per 2.800 sous barcelonesos.
L’any 1270, Blanca, casada amb Guillem Galceran de Cartellà, infeudà el castell de Pontós a Berenguer de Pontós. Sis anys més tard, la mateixa dama vengué aquest castell i el de Creixell a l’infant Pere.
L’any 1288, Dalmau de Creixell i Bruniselda de Cornellà, pledejaren contra la Corona per aquest castell i el de Creixell.
L’any 1315, Ponç de Cornellà tenia confiada la guarda d’aquest castell.
L’any 1333, el rei concedí als habitants de Pontós alguns privilegis.
L’any 1352, el rei Pere cedí aquest castell a Berenguer de Pau, amb dret a 500 sous sobre les rendes de Pontós, Creixell i Borrassà. Quatre anys més tard, Bernat de Pau vengué per 14.000 sous aquest castell a Bernat de Pons o Pontós.
L’any 1374, Benet de Pontós vengué aquest castell a Francesc Sagarriga, cavaller. Set anys més tard, l’infant Joan li vengué tota la jurisdicció amb el mer i mixt imperis, per 150 florins.
L’any 1632, Pontós, Romanyà i Borrassà, pertanyien al baró.