Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 972, quan Llop Sanç donà un alou al monestir de Camprodon, surt esmentat com “Sancti Laurencii de Sambuca”.
L’any 1155, Ricard de Terrades empenyorà a Dalmau de Montmarí, les possessions que tenia en diverses parròquies, entre elles la mencionada anteriorment, per 500 sous de moneda gironina.
L’any 1225, Bernat de Llers vengué el “castellum de Sancto Laurencio de Samuga” al rei Jaume I.
Segons Botet, en el segle XIII n’eren senyors d’aquesta vila, els vescomtes de Fonollet. El matrimoni de Blanca de Sexach, filla del vescomte de Fonollet, amb Dalmau, vescomte de Rocaberti, féu que posteriorment aquest senyoriu passés als Rocaberti, quan l’heretaren llurs fills Dalmau i Ponç de Rocaberti.
Quan finà Dalmau, el seu fill Jofre heretà el vescomtat de Rocaberti; Guerau heretà Navata; i Dalmau la baronia de la Muga.
L’any 1449, aquest castell limitava amb la vegueria de Besalú.
L’any 1463, el rei Joan II concedí a Pere de Rocaberti, el vescomtat de Rocaberti, Peralada, Navata i Sant Llorenç de la Muga, en contra del seu cosí que era el beneficiari. Quan acabà la lluita, Pere reconegué que les possessions pertanyien als anteriors propietaris, o sigui al seu cosí.
Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Rocaberti fins a l’abolició dels senyorius.
Al segle XIX n’era senyora de la baronia de Sant Llorenç de la Muga, Joana Adelaida Rocaberti de Dameto, comtessa de Peralada i vescomtessa de Rocaberti, entre altres títols, finà el 1899.