Ruïnes.
L’any 1231, Ponç Hug III, comte d’Empúries, vengué a Ramon, abat de Santa Maria de Roses, diversos masos i bordes de la parròquia de Santa Coloma de Siurana, per 4.800 sous melgorencs; en aquest document surt documentat el “Castri de Siurana”.
L’any 1303, Ponç Hug IV, comte d’Empúries, donà com a fiança la vila de Siurana, a causa de les depredacions contra la Seu de Girona.
L’any 1413 n’era senyora Gueraula de Senesterra.
L’any 1645, el comte de Peralada sol•licità al rei que li donés en feu la jurisdicció civil i criminal de la vila i la baronia de Siurana.
L’any 1698, Siurana era cap d’una batllia reial que comprenia els llocs de Baseia, Vilamalla, Garrigàs, Santa Eulàlia, Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i Siurana.