La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1066, amb una venda de terres que varen fer “Bernardus Bonipari” i la seva dona “Sichardis” als comtes Ramon Berenguer I i Almodis.
L’any 1067, els comtes de Barcelona encomanaren aquest castell a Guillem Bernat d’Òdena i a la seva dona Ermengardis, donant-lis en feu la meitat de la parròquia del castell.
L’any 1073 es consagrà la capella del castell que era a l’actual ermita de Sant Joan de la Muntanya.
L’any 1111, els germans Guillem Ramon de Castellvell i “Dorcas” juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pels castells de Pontons i Òdena; deu anys més tard, Guillem de Castellvell encomanà aquests castells a Ramon d’Òdena, donant-li la meitat del domini que ell hi tenia.
L’any 1162, Pere Bernat llegà aquest castell a la seva filla Ermessenda.
L’any 1217, Guillem d’Òdena senyor de Pontons signà la constitució de Pau i Treva de Vilafranca.
L’any 1226, aquest castell i altres foren lliurats per finir l’enemistat entre Nunyo Sanç i Montcada.
L’any 1237, n’era senyor Ramon d’Òdena.
L’any 1271, Guillem Ramon d’Òdena el tenia en feu pel vescomte de Bearn i aquest pel rei Jaume I.
L’any 1363, el procurador del rei Pere “el Cerimoniós”, Pere Sacosta, vengué aquest castell amb tota la seva jurisdicció al monestir de Santes Creus.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 55 focs.
En el segle XVII, el castell seguia essent del monestir, sent Lluís de Boxadós, castlà d’aquest castell l’any 1603.
Els seus límits eren:
- A l’est, amb el límit del castell de Vilademàger.
- Al sud, amb el castell de Foix.
- A l’oest, el del castell de Selma.
- Al nord, el del castell de Montagut.
