Castells Medievals

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 986, quan el rei franc Lotari confirmà unes possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès que donà a Ansulf dins del terme del “castro Fonterubeo”.
Pels volts de l’any 1080, Ramon Berenguer II i la seva dona Mahalda, comtes de Barcelona, convingueren amb Bernat Guillem de Queralt deixar-lo encomanat a Rainard.
L’any 1121, Berenguer de Queralt jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III, per aquest castell i d’altres. Tres anys més tard, Bernat Berenguer i Ramon Renard establiren conveni pel castell.
L’any 1172 n’era senyor Guillem de Bell-lloc.
L’any 1194 aquest castell limitava amb el d’Avinyó.
L’any 1202 n’era senyor Arbert de Pierola, un any més tard el rei Pere el Catòlic eximí de tota càrrega els homes de Sant Cugat, del terme del castell de Font-rubí.
L’any 1303, Arbert de Mediona comprà el castell.
L’any 1306, el rei Jaume II ordenà a Ramon de Barberà que prengués mesures, ja que Vidal de Font-rubí imposava els mals usos en el terme.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 112 focs.
L’any 1372 surt documentat que un dels seus límits era el terme de Lavit.
L’any 1391, el rei Joan I va vendre aquest castell amb els seus termes a Pere de Febrer, procurador de la reina Violant.
Fou destruït l’any 1714.