Castells Medievals

La primera referència del nom de la Granada, data de l’any 950, dins del terme del castell d’Olèrdola.
L’any 1005, el bisbe de Barcelona va vendre una casa barcelonina per poder restaurar la torre de la Granada que havia estat malmesa pels sarraïns.
L’any 1013, s’utilitzen 20 unces d’or per restaurar la torre.
L’any 1099 era de domini episcopal, el bisbe Berenguer, bisbe de Barcelona i abat del monestir, establí contacte amb Bertran Guillem.
A finals del segle XII, el cognom o locatiu de la Granada apareix escrit Zagranada, per aquesta època el castell pertanyia a la família Cervelló, el que ens fa pensar que la família Zagranada tingués la castlania d’aquest castell.
L’any 1229, Guerau de Cervelló llegà aquest castell amb els seus termes i pertinences a la seva filla Felipa, però en cas de morir aquesta sense fills, els béns passarien a Ramon Alamany o al seu hereu.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 30 focs i seguia sent de domini episcopal; es té constància que a l’any 1444 sent el batlle del castell, Bartomeu Capellades, encara seguia sent de domini episcopal.
Al segle XVIII passà a ser propietat reial.
Cels Gomis comenta que en aquest castell es va obtindre una gran victòria contra les tropes de Felip IV.
En la Guerra Civil (1936-1939), les pedres d’aquest castell foren aprofitades per fer una carretera.