Castells Medievals

Els primers documents d’aquest castell daten de l’any 1011, on els marmessors de Wadaldi fan donació d’unes “kasas in terminio de kastrum Midiona”.
L’any 1015, els bisbes de Vic donaren al diaca Guillem, castlà de Mediona i Clariana, territori de la Segarra.
L’any 1050, n’era senyor Ramon de Mediona i el castlà n’era Bernat de Mediona, que segurament era el seu germà.
L’any 1057, Ramon i Bernat van signar un conveni, en el que el darrer tindria que donar-li dotze cavalls en cas de guerra.
A mitjans del segle XI, Pedro Asberto de Mediona, va ser un dels cavallers que acompanyà al comte Armengol IV a la conquesta de Lleida.
Ramon de Mediona col·laborà amb Mir Geribert en les lluites contra el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
L’any 1194, Ponç de Cabrera, vescomte de Cabrera i casat amb Marquesa, filla del comte Ermengol VII d’Urgell, oferí com a penyora al rei Alfons “el Cast”, el castell de Mediona, en cas d’incompliment.
L’any 1199, el succeí el seu fill Guerau de Cabrera.
L’any 1226, Guerau de Cabrera cedí el castell a l’ordre del Temple, entregant-lo a Arquimbaldo de Sanís en Corbins.
L’any 1242, el castell passà als Cardona.
En el fogatjament ordenat per Pere III d’Aragó l’any 1359, en el terme de Mediona havia 12 focs de la quadra de Gisbert de Barberà, 3 focs de la quadra de R. de Sa Noguera, 5 focs de Santa Maria de Claramunt i 2 focs de Sant Pere de Riudebitlles.
L’any 1372, el senyor n’era Gispert de Barberà i castlà, Pere de Barberà.
L’any 1420, n’era castlà Galcerán de Barberà, el va succeí Pedro de Barberà. Aquesta família retingué la castlania fins el 1616, quan Enric de Barberà la va vendre a Joan Ferrer, aquest llinatge la tindria fins al segle XIX.
L’any 1799, Lluís Mª de la Soledad Fernández de Córdoba i Gonzaga fou l’últim senyor baronal de Mediona.
En el terme de Mediona es cobraven els delmes que anaven al duc de Cardona per tindre la senyoria baronal del terme i la primícia que la cobrava la canonge, com a rector de Mediona i prior de la vila de Sant Quintín.
A mitjans del segle XIX es segregà de la Seu de Barcelona.
Entre 1988 i 1990, es varen dur a terme excavacions en aquest castell per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit per Helena Kirchner.