Castells Medievals

La primera referència la tenim l’any 966, quan Galí de Santmartí, governador o veguer de les fronteres del Penedès i senyor del castell de Sant Martí Sarroca el va fer reconstruir, després de que fos destruït pels moros.
El seu fill Guillem es casà amb Adelaida de la família vescomtal de Barcelona, al morí aquesta i el seu fill Bernat, tot el patrimoni passà a la seva filla Dispòsia, muller de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola.
L’any 1023, el “castri Sancti Martini” limitava amb el terme de Castellví de la Marca “castrum Vetulum Extremarium”.
L’any 1060, Mir Geribert finà deixant com usufructuària a la seva segona muller Guilla de Besora i llegava els castells de Sant Martí i d’Olèrdola al seu fill Gombau.
Entre els anys 1076 i 1082, Arnau Mir que rebria el sobrenom “de Sant Martí” jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer II pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà, ell era el fill més jove de Mir Geribert i més tard heretaria al seu germà Gombau.
El va succeí el seu fill Jordà de Sant Martí, casat amb Ermessendis, ell reedificà part del castell, amb ell el va succeí el seu fill Guillem.
L’any 1247, n’era senyor Ferrer de Sant Martí, el va constituir en feu i senyoria de Ramon de “Ballurride” o “Vallurride”.
Al segle XIII s’extinguí el llinatge Santmartí i passà per unió matrimonial als Entença.
L’any 1339, Berenguer de Vilaragut era senyor dels castells de Sant Martí Sarroca i Subirats.
L’any 1343, n’era senyor Bernat Guillem d’Entença i deu anys més tard aquest castell era venut als senyors de Font-rubí.
L’any 1376, n’era senyor l’infant Martí d’Aragó –futur rei Martí “l’Humà”- i fill de la reina Elionor, cinc anys més tard va vendre el castell i el seu terme a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la.
L’any 1386, la reina Sibil·la es refugià en aquest castell després d’abandonar al seu marit el rei Pere III quan estava a punt de morir, el castell després del setge que va patir va ser lliurat per l’infant Martí el 7 de gener de 1387, un dia abans havia finat el rei Pere III.
L’any 1472, n’era senyor Arnau Guillem per ordre del rei Joan II.
L’any 1481, tenia la senyoria del castell i el terme la Pia Almoina de la seu de Barcelona que l’adquirí en una subhasta pública, el seu personal hi passava les vacances.   
Durant la guerra Carlista (1833-1839) i la guerra Civil (1872) el poble fou fortificat i l’església destinada a caserna, va ésser maltractada i profanada i el castell quedà convertit en un munt de ruïnes.
L’any 1906, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch restaurà el temple i es trobà una imatge romana de la Mare de Déu de Sarroca, o Verge del castell, atribuïda al segle XII, en la revolució de 1936 va ésser totalment destruïda.
L’any 1933, les seves pedres van servir per construir el pont de can Rabell.
L’any 1963, Pepet Teixidor i Lluís Pujadó començaren les obres de restauració, propietat de l’Ajuntament.
Aquest castell es pot visitar, per més informació i reserves es pot trucar al (93)899.16.69.