Castells Medievals

El primer document en el que surt esmentat aquest castell data de l’any 1121, en un jurament de fidelitat que fa Berenguer de Queralt al comte Ramon Berenguer, pels castells de Gurb, Voltregà, Orís, Solterra, Oló, Avinyó, Sallent, Font-rubí, Port i Castell Nou de Barcelona.
L’any 1129, se signa el document de definició i evacuació feta per Berenguer de Queralt al comte Ramon Berenguer, pels castells del Papiol i de la Bleda.
L’any 1304, n’era senyor Ramon de Spilles, fill de Berenguer.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 13 focs.
L’any 1381, els procuradors del rei Joan I van vendre la jurisdicció d’aquest castell, junt amb el de Castellet i les quadres de Santa Margarida i Moja.
A finals del segle XVI, la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors de l’Enveja i castlans de Vilanova de Cubelles.
L’any 1600, pertanyia a Christóbal de Icart, més tard passà als Vilafranca-Sebastida, als Grimau, als Fernández de Córdoba i als Salvador.