Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 956 quan surt esmentat amb la venda d’un alou.
L’any 1058, limitava amb els termes del castell de Piera i amb el de Cabrera d’Anoia.
En el testament de Mir Geribert fet l’any 1060, llegà la meitat d’aquest castell a la seva muller, Guilla de Besora, aquesta llegà en testament tot el que posseïa en els castells de Subirats i Lavit a Dalmau Bernat i Ramon Ermenard.
L’any 1109, n’era senyor Ramon Guillem.
L’any 1134, Guillem Bernat era el capellà de l’església de Santa Maria del castell de Lavit.
L’any 1192, Pere de Besora i el seu fill Guillem Arnau, empenyoraren aquest castell a l’ordre de l’Hospital per 100 morabatins.
L’any 1305, Ramona de Çavit, muller de Gatell, donà tots els drets que tenia en feu al seu fill Arnau, pel seu matrimoni amb Antònia.
L’any 1322, Blanca de Castellvell, vídua d’Alamany de Subirats, vengué el castell amb el seu terme a Eimeric de Bellveí per 35.000 sous barcelonesos de tern.
L’any 1332, n’era senyor Guillem de Bellveí, cinc anys més tard adquirí tots els feus i castlànies que tenia Jaume Ribes en aquest castell per 13.500 sous barcelonesos.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 22 focs.
L’any 1365, Joan d’Olzinelles comprà el castell a Nicolaua de Bellveí, quatre anys més tard li comprà al rei tota la jurisdicció -civil i criminal- i els mer i mixt imperis per 5.500 sous, tres anys més tard el rei recobrà els imperis i jurisdiccions de Lavit.
L’any 1372, Joan d’Olzinelles vengué a Jaume Desfar aquest castell, amb totes les seves pertinences per 51.000 sous de tern.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 57 focs.
L’any 1380, Jaume Desfar comprà al rei les jurisdiccions i els imperis per 700 florins, més tard el rei ho recobrà una altra vegada.
L’any 1403, n’era senyor Tomàs Desfar, fill de Jaume Desfar, dos anys més tard, el vengué perpètuament a l’ordre de l’Hospital per 90.000 sous barcelonesos, dos anys més tard vengué el lloc de Lavit amb la seva jurisdicció civil a Dalmau Desfar.