Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 944, va ésser una de les primeres possessions de l’església d’Urgell, aquesta fou donada pels comtes i particulars que hi tenien alous.
L’any 1001 aquest lloc fou confirmat a l’església d’Urgell pel papa Silvestre II.
L’any 1003, ardiaca i batlle d’Andorra fou empresonat pel comte Borrell en negar-se a cedir-li l’alou de Somont.
L’any 1012, el papa Benet VIII ratificà aquest indret en una butlla papal.
L’any 1097, Miró Isarn ocupà injustament aquest lloc que el va retornar a la canònica i al bisbe Ot.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 1160, quan fou infeudat a Ramon de Berguedà.
L’any 1161, en una convinença entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò, surt mencionat el castell de Somont.
Quan l’any 1260 Roger IV de Foix cedí el vescomtat de Castellbò al seu fill Roger Bernat, els vescomtes tenien algun dret no especificat sobre aquest castell.