Ruïnes.
L’any 940, en l’acta de consagració de l’església de Ponts signada pel bisbe Radulf, surt especificada aquesta fortificació “in locum vocitatum Pontes, ad illa Torre que dicitur”.
La jurisdicció d’aquest lloc pertanyia als Caboet, infeudada pel bisbe d’Urgell.
Un memorial de la primera meitat del segle XIII, retreu a Roger Bernat II de Foix la reedificació de la fortalesa de Ponts, que violava els drets episcopals.
L’any 1260, Roger IV de Foix donà la torre de Ponts al seu fill Roger Bernat III. Dos anys més tard, Roger IV confià la seva custòdia a Bernat de Caramany.
L’any 1289, Roger Bernat III de Foix vengué el “castrum vocatum Bastida de Pontibus” a Donat d’Aguilar, aquest llinatge senyorejà fins a mitjan segle XIV. A partir del 1443 passà als Castellarnau.
En el segle XVII fou destruït pels francesos.