Castell de Castellbò

L’any 988, el comte Borrell donà la vall de Castell-lleó (més tard Castellbò) al vescomte Guillem, primer senyor conegut d’aquest castell, aquest tenia molt bona relació amb el comte Borrell i amb el seu fill Ermengol I, ja que ambdós el feren marmessor en els seus testaments de 992 i 1010. Quan morí el va succeir el seu fill Miró Guillem que es va casar amb Geriberga, germana d’Arnau Mir de Tost; l’any 1040 va prestar vassallatge al comte Ramon de Cerdanya pels castells de Rocamora, l’Aguda i “Kastellbo”. Miró Guillem va morir l’any 1079, el succeí el seu fill Ramon Miró que finà l’any 1114, el succeí el seu fill Pere Ramon, aquest va ésser el primer a titular-se vescomte de Castellbò en 1126, aquest va morir entre 1142 i 1150, després d’haver fet un viatge a Terra Santa. El succeí el seu fill Ramon II que va tindre diverses disputes amb els bisbes d’Urgell, el plet el va resoldre el bisbe d’Elna que va fallar en contra de Ramon II l’any 1171; aquest va morir el 1185 i el succeí el seu fill Arnau, casat amb Arnaua, filla d’Arnau de Caboet, senyor de les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra; d’aquest matrimoni nasqué Ermessendis, Ramon Roger, comte de Foix volia que aquesta es casés amb el seu fill Roger Bernat. Ermengol VIII, comte d’Urgell i el bisbe d’Urgell s’hi oposaren, llavors, el comte de Foix i Arnau de Castellbò es varen aliar contra el comte i els Foix saquejaren la Seu d’Urgell l’any 1198.
L’any 1203, Arnau i el comte de Foix varen caure presoners i el comte Ermengol els va imposar unes condicions molt dures que varen estar suavitzades pel rei Pere I.
Arnau que havia enviudat, es comprometia a casar-se amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de Cardona i neboda d’Ermengol, el seu fill es casaria amb Miracle, germana d’Ermengol i Ermessenda no es casaria mai amb el comte de Foix, totes aquestes condicions varen ésser signades a Lleida, aquest pacte estava orientat a impedir la unió de Castellbò amb Foix.
L’any 1209, una vegada mort el comte Ermengol VIII, es va trencar la clàusula que impedia el casament d’Ermessendis amb Roger Bernat I de Foix.
Ermessendis i el seu nebot Ramon de Niort foren càtars, el germà d’aquest darrer, Guillem, veguer de la Cerdanya i del Conflent, va ésser condemnat, convicte i confés, per la mateixa causa.
Arnau de Castellbò i la seva dona Arnauda de Caboet foren albigesos, quan ell morí l’any 1226, fou soterrat a l’església de Santa Maria de Costoja, que pertanyia a l’Hospital, aquesta ordre permetia enterrar els que morien excomunicats; l’any 1270, la inquisició condemnà com a herètic a Arnau i a la seva filla, les restes d’ambdós foren desenterrades de lloc sagrat, els promotors foren l’inquisidor Pere de Cadireta, fra Guillem de Colonico i el bisbe urgellenc Abril.
Quan finà Ermessendis l’any 1230, el vescomtat de Castellbò i els seus annexos passaren a ésser un domini de la casa de Foix, fins el 1315; el fet d’ésser vescomtes de Castellbò, foren considerats catalans i convocats a les Corts.
L’any 1270, Roger Bernat III de Foix, hagué de passar per la humiliació de consentir el desenterrament en lloc sagrat dels vescomtes d’Arnau i Ermessenda (besavi i àvia respectivament), a més tingué que pagar al rei 45.000 sous en compensació de la seva renúncia a Castellbò.
Quan morí l’any 1302, Roger Bernat I de Castellbò, III comte de Foix, el succeí el seu fill de tretze anys, Gastó I de Castellbò i de Foix, VIII de Bearn, va estar tutelat per la seva mare, Margarida de Montcada, vescomtessa de Bearn. Tot i que Gastó era molt jove s’havia casat l’any 1301 amb Joana, néta del comte Robert d’Artois, germà de Lluís “el Sant”.
Gastó I tingué conflictes amb els Armanyac per l’herència del Bearn i amb el comtat d’Urgell. Quan Gastó I morí l’any 1315, els dominis de Bearn, Foix, el Donasà i Andorra varen passar al seu hereu Gastó II i les baronies de Montcada-Castellvell al segon fill, Roger Bernat.
L’any 1329, Gastó II, comte de Foix li cedí al seu germà Roger Bernat, el vescomtat de Castellbò, la terra d’Urgellet i les baronies de Montcada i Castellvell a condició que li prestés homenatge per aquells dominis.
L’any 1345, Roger Bernat lluità contra el rei d’Anglaterra; l’any 1350, greument malalt en el castell d’Orthez, llegà totes les seves possessions al seu fill, Roger Bernat.
L’any 1358, el vescomte de Castellbò, estava en guerra amb el baró de Pinós.
En el fogatjament de 1365 les Corts de Cervera li assignaven 1.500 focs a Roger Bernat pels seus dominis i li corresponia pagar 3.300 lliures, a raó de 1.650 durant dos anys.
L’any 1366, el vescomte de Castellbò guerrejava contra el baró de Pinós.
Roger Bernat morí entre els mesos de novembre de 1380 i març de 1381, deixà com hereu al seu fill Mateu, sota la tutela de la seva mare, Geralda de Navalhas. Mateu es casà l’any 1392 amb la infanta Joana, filla dels reis d’Aragó Joan I i Mata d’Armanyac, es va produir al palau reial de Barcelona.
L’any 1396 quan va morir d’improvís el rei Joan I, els tres estaments del general de Catalunya es reuniren en parlament, nomenant com a rei a l’Infant Martí, contra les aspiracions de Mateu al tron reial, aquest ho va intentar tant per la via pacífica com per la militar, però fracassà.
El 31 de gener del 1397, la reina Maria de Luna cità a Mateu, la seva dona i la seva mare, al palau reial de Barcelona, per les malvestats i la traïció comeses. Al juny, el rei Martí “l’Humà” dictà sentència de confiscació de tots els béns que el comte posseïa a Catalunya. Llavors mateu i Joana es refugiaren al Bearn, on ell va morir aviat, a l’edat de vint-i-quatre anys, i ella finà a València el 1407.
Al morir Mateu sense descendència, les seves possessions passaren a la seva germana Isabel, casada amb Arquimbald de Grailly, cabdal de Buch; l’any 1402, ambdós disposaren que l’hereu del comtat de Foix s’intitulés vescomte de Castellbò. El fill d’Isabel i Arquimbald, Joan, es casà l’any 1402 amb Joana, filla de Carles III “el Noble” de Navarra, aquesta cerimònia es va celebrar al castell navarrès d’Olite. El succeí el seu fill Gastó II de Castellbò, IV de Foix, els seus dominis anaven des de gairebé l’Atlàntic fins a la Mediterrània.
Francesc Febus, Fill de Gastó III, fou coronat a Pamplona l’any 1482 com a rei de Navarra, altres títols que posseïa eren el de comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra, aquest morí l’any següent a l’edat de setze anys i segons sembla emmetzinat, crim atribuït a Ferran “el Catòlic” i al comte de Lerín; dels estats d’en Francesc s’apoderà Ferran “el catòlic” l’any 1512.
El rei Ferran li donà a la seva segona muller, Germana de Foix, néta de Gastó IV de Foix, el vescomtat de Castellbò, quan ella morí, es va tornar a incorporar a la Corona.
L’any 1519, aquest castell estava enderrocat.
L’any 1528, Germana, empenyorà l’usdefruit d’aquest vescomtat, Andorra i annexos a Lluís Oliver de Boteller, castellà de Peníscola, aquest darrer va retre homenatge al rei l’any següent.
L’any 1541, Jerònima, dona de Lluís Oliver de Boteller s’intitulà vescomtessa de Castellbò.
L’any 1548, Carles I pagà 18.600 lliures a Lluís Oliver incorporant aquest vescomtat a la Corona.