Castells Medievals

La primera referència d’aquest lloc data de l’any 839 on surt esmentat “Uliana” en l’acta de consagració de l’església de la Seu.
L’any 1126, el comte Ermengol d’Urgell feu una donació a l’església de la Seu, hi ha esment d’”Uliana”.
Oliana era un lloc de pas dins de la ruta dels pelegrins que anaven a Sant Jaume de Compostela.
L’any 1193, Arnau d’Oliana va ésser un dels repobladors de Lleida.
En l’arxiu de la vila hi ha un privilegi del 1200, on els veïns estaven lliures de la lleuda, passatge, lluïsme i altres drets feudals.
L’any 1208 quan finà el comte Ermengol d’Urgell, les dominicatures que tenia a Oliana varen passar a l’església de Solsona.
L’any 1259, el rei Jaume, reconeixia el deute de 1124 sous que tenia amb el seu porter Ramon de Cervera, per despeses fetes en la guarda dels castells d’Oliana i Linyola.
L’any 1314, Oliana es trobava en el comtat d’Urgell.
En el fogatjament de 1365-1370 pertanyia al vescomtat de Cardona; en el de 1381 comptava amb 30 focs, pertanyia al comte d’Urgell i es trobava dins la vegueria de Cerdanya.
Quan es repartiren els béns de la casa d’Urgell, el castell i la vila d’Oliana foren transferits a Antoni de Cardona i de Luna, caçador major del rei.
L’any 1570, el bandolerisme provocà que Hurtado de Mendoza, virrei, obligués als pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts a pagar una tropa de soldats per perseguir als bandolers.
Al primer terç dels segle XVII, Oliana i altres localitats de la vegueria d’Agramunt, “son del Capítol de la Seu d’Urgell”.
L’any 1642, Oliana encunyà moneda.
L’any 1655, en la guerra de Separació, els francesos es varen instal•lar a Oliana.
L’any 1810, el general Lacy, que es trobava a Oliana, prengué el comandament de les tropes catalanes.
Quan es varen extingir els senyorius, Oliana pertanyia al Capítol de la Seu d’Urgell i es trobava en el corregiment de Cervera.