Castell de Tost

La primera referència d’aquest lloc data de l’any 815, quan el clergue Brunó vengué un alou situat “in appendicio del castro que dicitur Tauste” al prevere Sentefred.
A l’inici del segle X aquest castell era propietat de Miró de Tost.
L’any 1030, Arnau i el seu germà Seniofred juraren el testament del seu germà Bernat a l’església de Sant Martí, situada al “castrum Tosti”.
Arnau Mir de Tost, al costat del comte Ermengol d’Urgell conquerí la vall d’Àger als sarraïns; senyorejà molts castells, alguns els va comprar al comte Ermengol II d’Urgell i altres varen ser rebuts com a premi pels seus serveis de guerra.
Arnau Mir de Tost, casat amb Arsenda, testà el 1072, llegant a la seva filla Letgarda, casada amb Ponç Guerau de Cabrera, vescomte de Girona, i al seu nét Guerau, les parròquies de Tost i Montan, de Noves i del pla de Sant Tirs. Sembla que el castell que aquí tractem, va ser heretat per Arnau Ramon i Pere Ramon de Pallars Jussà, fills de Valença, germana de Letgarda, casada amb Ramon IV, comte del Pallars Jussà.
En un document dels anys 1123 i 1124, anomena que Pere Ramon de Pallars Jussà i la seva dona Ermessenda, atorgaven la possessió d’aquest castell a Ramon Arnau de Sant Julià.
L’any 1129, hi hagué una convinença sobre aquest castell entre Arnau Mir, comte de Pallars Jussà i Gombau de Ribelles, on aquest darrer tindria la potestat d’aquesta i d’altres fortaleses en nom d’Arnau Mir.
L’any 1150, Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà el castell de Tost entre d’altres al bisbe Bernat i als canonges de la Seu, per 400 morabatins òptims d’or.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 40 focs i era del capítol de la Seu d’Urgell, aquest domini continuà fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX.