Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 839, quan surt esmentat el topònim “Arcegal” en l’acta de la consagració de la Seu d’Urgell.
En el segle XII pertanyia a Sibil•la, comtessa de Pallars, i es trobava sota la jurisdicció del rei Jaume de Mallorca.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 30 focs, pertanyia a “Berenguer Dolms”, dins de la vegueria de Cerdanya; en el de 1381, 23 focs i pertanyia a “Jacme Cadell”.
En el segle XVI la família Cadell estigué en brega amb la de Riembau.
En el segle XVI hi hagué bandositats entre nyerros i cadells, aquests últims eren de la casa nobiliària dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els nyerros de la casa nobiliària dels Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya.
L’any 1592, la vila de Berga trameté a la Cerdanya cent homes armats que estaven a les ordres d’en Joan de Queralt, per posar setge a Joan Cadell, fortificat a Arsèguel, aquest mateix any el castell fou destruït.
Tot i estar destruït, en el segle XVII seguia pertanyent a la família Cadell, en aquesta època es trobava dins la vegueria de Puigcerdà.
Quan es varen extingir els senyorius l’any 1831, hi tenien drets Josep Capdevila i Castellnou i, el Capítol de la Catedral de la Seu d’Urgell.