Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1004, quan surt esmentat el topònim “in Cher foradado” com una afrontació d’un alou “in valle Buchuranense (vall de Brocà)”.
Entre 1068 i 1095, Galceran Miró prestà fidelitat a Guillem Ramon I, comte de Cerdanya, per diversos castells del Berguedà i de la Cerdanya, entre ells es trobava el “Kastello de Cher Foradat”, aquest jurament el va tornar a fer Galceran Miró entre els anys 1109 i 1117, però aquesta vegada al comte Bernat Guillem I de Cerdanya i, acte seguit, a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona.
Entre 1162 i 1196, Galceran de Pinós reconeix posseir aquest castell pel rei Alfons “el Cast”.
L’any 1277, Galceran III de Pinós llegà al seu fill Galceran els castells de Cava, “Sancti Martini dez Castel”, Queralt i “Nansovel”.
En el segon terç del segle XIII, la família Pinós vengué la baronia de Pinós i Querforadat, a Pere d’Aragall..
L’any 1313, Ramon de “Luerters”, procurador de Saura de Mallorca, filla il•legítima del rei Sanç de Mallorca i vídua de Pere Galceran de Pinós, va retre homenatge al rei Jaume d’Aragó pels castells i llocs de Gósol, l’Espada, Saldes i Querforadat.
En el fogatjament de 1381, “Lo Quer” comptava amb 13 focs, pertanyia al vescomte Devoll i es trobava dins la “vagueria de Serdanya”.
En el primer terç del segle XVII, “lo quer foradas” junt amb “Baianda”, “Ensovell” i “Estavar”, pertanyien al comte de Guimerà i es trobaven a la vegueria de Puigcerdà.
L’any 1831 pertanyia al duc d’Híxar i comte de Creixell, es trobava dins el corregiment de Puigcerdà.