Desaparegut.
La primera referència d’aquest indret surt documentat amb el topònim “Nassobell” en l’acta de consagració de l’església de la Seu.
En el fogatjament de 1381, “Nansonell” comptava amb 16 focs, pertanyia al vescomte Devoll i es trobava dins la “vagueria de Serdanya”.
En el primer terç del segle XVII, “lo quer foradas” junt amb “Baianda”, “Ensovell” i “Estavar”, pertanyien al comte de Guimerà i es trobaven a la vegueria de Puigcerdà.
En el segle XIV estava sota el domini dels vescomtes d’Évol.
L’any 1831 comptava amb 57 ànimes i pertanyia al duc d’Híxar i comte de Creixell, es trobava dins el corregiment de Puigcerdà.
L’any 1277, Galceran III de Pinós llegà al seu fill Galceran els castells de Cava, “Sancti Martini dez Castel”, Queralt i “Nansovel”.