Desaparegut.
La primera referència del topònim “Sallente” surt esmentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, que el va cedir al cenobi de Tresponts, posteriorment, Ermengol, fill del comte Borrell el va donar a la catedral de la Seu l’any 997.
La primera referència del “kastro Salientis” data del segle XI quan surt en uns documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell.
L’any 1001 una butlla del papa Silvestre confirmà que Sallent pertanyia a Santa Maria de la Seu.
L’any 1083 hi hagué una convinença entre Bernat, bisbe de la Seu, i Arnau Gilabert, per aquest castell, on Bernat li jurava fidelitat al bisbe.
L’any 1253, Roger, comte de Foix, comprà els drets que G. de Sallent tenia a Montanissell, Centinyà, Pinyes i Sallent, per 20.000 sous. A partir d’aquest moment formarà part del vescomtat de Castellbò, dins del quarter d’Organyà.
En el segle XVI es va incorporar a la corona.