Ruïnes.
La primera referència del “castro de Eril” data de l’any 1064, quan el comte Artau I de Pallars traspassà diversos dominis, entre ells el castell i la vila d’Erill, al seu cosí Ramon IV de Pallars Jussà.
L’any 1079, els homes d’Erill feren homenatge al comte Ramon.
Quan entre 1137 i 1140 finà Ramon II d’Erill, el seu fill Pere II heretà Erill i Monesma, aquest finà el 1553. El seu fill Ramon III, senyor d’Erill, Saidí, Monesma, Fraga i Almenar, governà el comtat quan Arnau Mir, comte de Pallars, caigué presoner en la guerra contra Sanç VI de Navarra.
Vers mitjan segle XIII n’era senyor Berenguer d’Erill.
Arsenda d’Erill, senyora de la baronia d’Erill i d’Òrrit, es va casar amb Guillem de Bellera, morta l’any 1266,les baronies passaren a llur fill Guillem II d’Erill, que es va casar amb Geralda de Coserans; quan aquest finà, la baronia passà a Bernat Roger I, que finà el 1301. La baronia passà a Guillem III, poc després passà al seu cosí germà Guillem IV, que es va casar amb Sibil•la de Mur, quan aquest finà el succeí llur fill Arnau II que es casà amb Beatriu de Pallars i finà vers el 1355. El succeí llur fill Arnau III que finà el 1384.
En el fogatjament de 1365-1370 la casa “del Noble Narnau darill” comptava amb 500 focs; en el de 1381, “Castell Darill”, quatre focs.
Quan finà Arnau III, la baronia passà a Bernat Roger III d’Erill.
L’any 1484, el rei Ferran “el Catòlic” comunicà al comte de Cardona que retingués la baronia d’Erill, que l’havia pres en nom del rei al rebel comte de Pallars.
L’any 1506 fou adjudicada a Joan Ramon Folc de Cardona.
L’any 1599 es va crear el comtat d’Erill.
L’any 1708, el rei-arxiduc Carles III annexà la grandesa d’Espanya al títol comtal d’Erill.