Enderrocat.
També es coneix per castell de Sarroqueta.
Es trobava situat en un lloc on controlava la vall de Barravés i el vell camí de Llesp.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1015, on surt esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix.
L’any 1068, Arnau Amill donà aquest castell amb els seus drets al comte Ramon IV de Pallars Jussà, havia d’ésser encomanat a Isarn Riculf. Els fills d’aquest darrer foren castlans del castell de Sarroca per Pere Ramon d’Erill i el comte Artau II de Pallars Sobirà.
L’any 1380, el rei Pere III lliurà aquest castell amb l’honor de Castelló de Tor al bisbe de Lleida.
En els fogatjaments del segle XIV, el “loch de a Rocha” es trobava sota el domini de l’Església que el mantindria fins al segle XVII.
L’any 1831 pertanyia al marquès de la Manresana i es trobava dins el corregiment de Talarn.