Desaparegut.
En el segle XI, l’infant Pere Sanç bescanvià el castell de “Viu ad Arro” pel de Sopeira, a Pere d’Erill.
L’any 1085, Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Pamplona, el lliurà al monestir de Barravés.
Els barons d’Erill el tenien en feu i els Sarroca n’eren els castlans.
L’any 1083, el rei Sanç Ramírez encomanà aquest indret a Ramon Isarn i als seus germans Baró i Guillem.
Hi hagué lluites entre els bisbes de Roda i els Erill per la possessió d’aquest castell, fins que s’establí una convinença l’any 1117 entre Ramon Guillem de Roda i Ramon II Pere d’Erill, on el bisbe encomanà Viu al senyor d’Erill.
En el fogatjament del segle XIV, el “loch de Viu” comptava amb tres focs i pertanyia al bisbe de Lleida, que es mantingué fins a la fi de l’antic règim.