Ruïnes.
La primera referència del “pao de kastro Vivitano” data de l’any 947.
Vers l’any 1030 els límits d’aquest castell eren: des d’”Scripta” (Perves) fins a Enrens, i des de Massivert fins a Elavi.
L’any 1072, en una convinença sobre l’honor de Guillem Sunyer, que Artau I, comte de Pallars Sobirà, lliurà en penyora el castell de Viu de Llevata, a Ramon IV, comte de Pallars Jussà.
L’any 1112, la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, comte de Pallars Sobirà, llegà un home que tenia a Viu al monestir de Santa Maria de Gerri.
L’any 1167, Agnès, germana del comte Artau IV, aportà com a dot aquesta fortalesa en el seu matrimoni amb Ramon III Pere d’Erill.
L’any 1190, el rei Alfons I lliurà aquest castell al monestir de Santa Maria de Bonafont (Gascunya).
L’any 1214, Pere de Viu, que seria comanador de Susterris vers l’any 1219, llegà aquest castell al seu fill Pere.
En el fogatjament de 1381 el “loch Daviu” comptava amb 14 focs i es trobava inclòs dins la baronia d’Arnau d’Erill.
L’any 1632 es trobava dins el comtat d’Erill, en la sots-vegueria de Pallars.