Desaparegut.
La primera referència d’aquest topònim data de mitjan segle X, on surt esmentat un “seniore Barone de Perbas” en un judici comtal.
En els convenis del 1080 i del 1094, aquest castell va ésser permutat pels comtes de Pallars Jussà en favor dels de Pallars Sobirà.
En el segle XIII, Ferrer de Perves destacà en el servei dels comtes de Pallars Jussà, com a escuder de Ramon Roger I i cambrer de Roger Bernat.
En els fogatjaments del segle XIV el “loch de Parves” comptava amb 4 focs i es trobava inclòs en la baronia d’Arnau d’Erill.
L’any 1632 es trobava dins el comtat d’Erill, en la sots-vegueria de Pallars.