Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 977, quan Unifred II i la seva muller Sança, comtes de Ribagorça, donà per a remei dels seus pecats al prior de Santa Maria de Castelló, l’heretat que tenia del seu pare Ramon II al castell de Castelló.
L’any 1040, el comte Ramon III de Pallars Jussà i la seva muller Ermessenda, vengueren a Riculf Oriolf i a la seva muller Eizolina, aquest castell, amb els seus feus i pertinences per la quantitat de 30 unces en espècie, no obstant, el comte es reservà el domini eminent.
L’any 1054, Eizolina permutà amb Ramir I de Ribagorça la meitat d’aquest castell amb els seus termes i viles que tenia, Cóll i Llesp, per dues viles a la vall de l’Isàvena, Beranui i Pardinella.
L’any 1059, el rei Ramir I aconseguí el domini complet, a canvi els fills de Riculf, Bernat i Amat, aconseguiren Beranui, Pardinella i Baraguas (de Jaca).
En un conveni de l’any 1080, queda definit que “ipso castro de Castello a Toro” es trobava en poder del comte de Pallars Jussà.
L’any 1085 aquest senyoriu estava en mans de la seu de Roda.
En una convinença efectuada devers els anys 1112-1124, Bernat Ramon I, comte de Pallars Jussà donà en feu aquest castell a Pere Gausbert de Cornudella, cavaller.
Posteriorment, l’honor de Castelló de Tor que comprenia els pobles de Llesp i de Vilaller, passà al domini dels Erill.
L’any 1380, el rei Pere III “el Cerimoniós” concedí la vall de Barravés i l’honor de Castelló al bisbe Romeu de Sescomes.
L’any 1831, en el corregiment de Talarn, el senyoriu de Castelló de Tor i de Llesp era del bisbe de Lleida.