Enderrocat.
La primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1174, quan Arnau Mir I, comte de Pallars Jussà, deixà a Santa Maria del Mur el capmàs que tenia Pere Ramon en aquest castell.
En els inicis del segle XII ja pertanyia als Erill.
L’any 1187, Berenguera, filla de Ramon III d’Erill, acordà en un conveni sobre l’herència del seu pare amb l’oncle Arnau II d’Erill, que tindria mancomunadament la meitat de Barruera, mentre que li donava l’altra meitat amb pertinences i usatges.
Els barons que més tard esdevindrien comtes d’Erill, mantingueren aquesta senyoria fins a la fi de l’antic règim.
En els fogatjaments del segle XIV el “loch de Baruhera” comptava amb vuit focs; en el 1553, vint focs.