Enderrocat.
A la segona meitat del segle XI aquest lloc surt documentat com una vila de la vall de Boí, en les diferents convinences entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
En els testaments del comte Arnau Mir (1154 i 1171) ja surt esmentat aquest castell.
Posteriorment, la senyoria passà als Bellera; mitjançant el matrimoni entre Guillem II de Bellera i Arsenda d’Erill a principis del segle XIII, passaria finalment als Erill.
Al principi estava integrat a la baronia i, més tard al comtat d’Erill.
Aquest lloc era el primer lloc en importància de la Vall de Boí, ja que tenia gairebé el 30 % de la població.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 12 focs; en el de 1393, 56 focs i en 1553, 44 focs.