Castells Medievals

El lloc de Claramunt ja surt esmentat en la butlla lliurada l’any 978 per Benet VII a la Seu de Vic.
L’any 986, el rei Lotari confirmà els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre aquestes possessions es trobava el “castrum Claromonte”.
L’any 1058, aquest castell afrontava amb el de Fontanet, altrament anomenat Apiera i amb el de Cabrera.
L’any 1066 n’era senyor Guillem Amat.
Sembla ésser que l’any 1070 fou construïda la Torre de Claramunt.
Bernat Amat de Cardona o de Claramunt fou un dels que acompanyà Ramon Berenguer III a l’expedició de les Balears, el 1114.
L’any 1167 fou establerta concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà Carme.
Guillem de Claramunt, casat amb Elissendis, finà l’any 1190, passant el castell de Claramunt a la seva filla Saurina, casada amb Ramon de la Guàrdia.
L’any 1303, el rector de Claramunt fundà el benifet i la capella de Santa Margarida, al costat de l’església del castell.
L’any 1306, el vescomte de Cardona comprà aquest castell i el va transferir a Berenguer de Claramunt.
L’any 1344, el vescomte Hug II, a l’edat de setze anys, des del castell de Cardona, expedí la carta de repoblació de la Pobla de Claramunt.
L’any 1375, quan el rei Pere “el Cerimoniós” erigí el vescomtat de Cardona a comtat, assenyalà el “castrum de Claromonte” entre d’altres castells.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 53 focs i la “Quadra de la Torre de Clarmunt” que pertanyia a Ramon de Clarmunt, 20 focs.
L’any 1400, el rei Martí “l’Humà” prometé que mai Claramunt, ni altres llocs deixarien de pertànyer a la vegueria de Barcelona i a la sotsvegueria d’Igualada.
L’any 1440, Igualada era carrer de Barcelona i el castell de Claramunt era fort.
L’any 1462, Igualada es va rendir al rei Joan II; l’any següent la vila tornà a adherir-se a la causa de la Generalitat.
El 9 de juliol de 1463, el conseller Joan Serrallonga es presentà en aquest castell i passà al capità Joan de Claramunt, el manament, per la Diputació, d’enderrocar-lo. En carta circular, els Consellers d’Igualada feren que vinguessin gent dels pobles veïns per la seva destrucció, en la forma següent: Piera, 15 homes; Masquefa, 4; Pierola,4; Monistrol,10; Esparreguera,6; Olesa,10; Collbató,5; Cabrera, 4; Òdena, 6; Claramunt, 10; Montbui, 5; Castellolí, 4.
Acabada la guerra contra Joan II, el castell i l’església es varen reconstruir.
L’any 1606, l’església del castell fou abandonada per al culte.
Al segle XVII, la Pobla de Claramunt figura entre els llocs del Duc de Cardona.
A la Torre de Claramunt, la jurisdicció civil era del Baró, i el mer imperi del Duc de Cardona.
A la part baixa de la muntanya del Mollons, s’aixecaven les forques d’aquest castell.
Fins entrat el segle XVIII, les presons eren dalt el castell: la dels homes era a la torre poligonal, i la de les dones a la torre quadrada.
L’any 1708, el rei Carles concedí el títol comtal de Claramunt a Josep de Ribera, descendent de la família Claramunt.
L’any 1714, el brigadier filipista Diego González cremà el llogaret i el castell de la Pobla.
L’any 1721 es varen fer reparacions en aquest castell.
El títol marquesal de la Pobla de Claramunt data de l’any 1925.
L’any 1965 es va constituir el Grup Local d’Amics dels Castells de la Pobla de Claramunt.