L’any 1012, el castell de Clariana afrontava “de parte orientis in terminos de Iorba vel in Saugosa” i l’any 1065, en una venda del castell de Copons feta pel bisbe d’Ausona al comte de Barcelona, anomena que limitava “de meridie quoque in termino de Iorba”.
Durant el segle XII, “Geraldi de Iorba” i “Guillelmi de Alcarraz” foren personatges d’elevat prestigi ja que varen acompanyar al rei Alfons “el Cast” en diverses ocasions.
L’any 1185, Guerau de Jorba i Saurina cediren el Temple una heretat que es trobava dins el terme del castell de Jorba, comtat de Manresa.
L’any 1272, Guerau de Jorba, probablement fill d’en Guillem de Jorba, llegà aquest castell a Ramon de Copons.
Un altre personatge il•lustre fou Berenguer de Jorba que va ésser conseller del rei Jaume II.
L’any 1314, Ramon Folc incorporava Jorba dins el vescomtat de Cardona, i l’any 1375, quan es constituí el comtat de Cardona, també hi formava part.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 56 focs, pertanyia a R. de Castell Ouli, donzell, i es trobava dins la vegueria de Cervera.
L’any 1406, Ramon de Castellolí, senyor d’aquest castell i el seu fill Joan, amb altres còmplices i seguidors, feriren mortalment a l’entrada de la vila d’Igualada a Bernat Simon, per haver-se’n anat de Tous per domiciliar-se a Igualada. Aquest afer portà cua.
L’any 1410, n’era senyor Ramon de “Castellaulino”, donzell.
L’any 1441, Francesc de Castellolí, donzell i senyor d’aquest castell, instituí hereu al seu nebot Martí Joan d’Orís.
L’any 1444 va ésser comprat per Manuel de Rajadell, cavaller.
Durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II n’era senyor d’aquest castell, Damia de Rajadell.
Al segle XVII, Jorba, Sant Genís i Traver, pertanyien al Baró.
L’any 1676, Francesc Vilaró n’era masover d’aquest castell.
L’any 1797, Jorba amb el seu terme i el lloc de Sant Genís, pertanyien al comte d’Aranda.
