Castells Medievals

Després de l’any 1010, la regió de Calaf que havia estat donada pel comte Borrell als vescomtes de Cardona, fou adjudicada al bisbe Borrell i a l’església de Vic.
L’any 1015, els bisbes donaren aquesta marca de la Segarra al levita (individu que tenia castell o castells en servei de l’Església, podien transmetre’ls a un fill, que fos servidor de l’Església) Guillem, castlà de Mediona i Clariana.
Guillem finà l’any 1034, en el seu testament llegava el “castro de Chalaph” amb els seus termes a un dels fills, bé a Ramon o Ermengol, que sigui clergue i tenir-lo en servei de l’Església de Vic.
En aquests temps havia greus diferències pel senyoriu d’aquest castell entre el bisbe de Vic i els vescomtes de Cardona; l’any 1039, el bisbe Olibà reconegué que l’escriptura de donació del castell pels comtes de Barcelona als vescomtes de Cardona era anterior a la seva i renuncià a la possessió d’aquest castell, deixant-lo en poder de la vescomtessa Engúncia i dels seus fills. Aquests darrers quedaren tan agraïts al bisbe Olibà, que donaren el castell i el terme de Calaf a la seu de Sant Pere, d’Ausona.
L’any 1078, els vescomtes Ramon Folc i Ermessendis, que tenien el “Castro de Calaph” en feu, prestaren homenatge de fidelitat a Berenguer, bisbe de Vic.
L’any 1086, quan finà Ramon Folc, vescomte de Cardona, llegà aquest castell al seu germà Folc i a la muller Ermessendis, perquè el tinguin en feu pel Sant Pere.
L’any 1187, Guillem, vescomte de Cardona, jurà fidelitat a Ramon, bisbe d’Ausona.
L’any 1246, Ramon de Cardona, prestà homenatge i fidelitat a Bernat, bisbe de Vic, per aquest castell.
L’any 1307, es tornà a repetir l’homenatge entre el vescomte Ramon Folc i Berenguer de la Guàrdia, bisbe de Vic.
L’any 1318, el papa Joan XXII escrivia a l’arquebisbe de Tarragona encarregant-li que investigués la conveniència de la venda, del bisbe de Vic al rei Jaume d’Aragó, dels castells de Montbui, el Saió, Tous i Calaf per 3.000 sous barcelonesos.
L’any 1322, la castlania pertanyia a la família de Ponç de Vilallonga.
L’any 1323, el vescomte Ramon Folc prestà homenatge al bisbe de Vic pels feus que li tenia, en especial pel de Calaf.
Quan l’any 1375, el rei Pere “el Cerimoniós” constituí el comtat de Cardona, el “castrum et locum de Calaf” hi formava part.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 63 focs, pertanyia al comte de Cardona i figurava dins la vegueria de Cervera.
En la guerra de la Generalitat contra Joan II, Calaf estigué de part dels primers; l’any 1465 tingué lloc l’anomenada “batalla de Calaf”, on per una part comandava l’exèrcit joanista l’infant Ferran, per l’altra, el comte de Prades, primogènit dels Cardona, la victòria caigué del bàndol joanista i caigueren presoners molts cavallers catalans, entre ells el comte de Pallars.
L’any 1535, Lluís de copons, prior del monestir de “St. Jacobi de Calaff” tenia al seu càrrec la vila i la parròquia de Calaf.
Al segle XVII, “Calaph” era del “Duch de Cardona, y son lloch del Ducat”.