Castell de Montbui

L’any 970, Borrell I, comte de Barcelona, donà aquests territoris a l’Església de Vic, a fi que el bisbe repoblés la zona.
L’any 1024, Olibà, bisbe de Vic, infeudà els “castros de Monteboi vel Occilione atque castrum de Tous” a Guillem de Mediona, levita, a canvi ell cedeix a l’església de Sant Pere d’Osona, el castell de l’Aguilar.
L’any 1034, Guillem testà deixant el castell de l’Aguilar i el “castro de Montebui” a un dels seus fills clergue i, en defecte seu, a Guillem “nepoto” seu, fill d’Ermengol i, en defecte seu, a l’església de Sant Pere de Vic.
L’any 1123, Berenguer Senfred llegà al seu fill Guillem, diversos castells, entre ells el de Montbui, que els tenia pel servei dels respectius senyors.
L’any 1187, el vescomte Guillem de Cardona jurà fidelitat a Ramon de Vic, pel castell de Calaf i de Montbui.
L’any 1213, es dictà sentència entre Guillem de Cardona i Saurina de Claramunt per l’assumpte de “questia” i “annona” en el castell i terme de “Monte Boi” de la jurisdicció del bisbe de Vic; el fall condemnà a Saurina a no percebre des de llavors en endavant els referits drets.
L’any 1229 es signà una concòrdia entre Guillem de Cardona que cedia els castells de cubelles, Tamarit, Montoliu, el Codony i la quadra de Vespella a Guillem de Claramunt que li cedia diversos castells, entre ells el de “Montebuyno”.
L’any 1246, Ramon de Cardona jurà fidelitat a Bernat de Mur, bisbe de Vic, per tot l’honor que tenia per l’església de Vic, entre ells es trobava el castell de Montbui.
L’any 1307, Ramon Folc, vescomte de Cardona, jurà fidelitat a Berenguer de Guàrdia, bisbe de Vic, per tots els feus, entre ells es trobava el de Montbui.
L’any 1318, el papa Joan XXII encarregava a l’arquebisbe de Tarragona, que investigués si convenia la venda de diversos castells, entre ells el de Montbui, per part del bisbe de Vic al rei Jaume II, si ho creia convenient, el pontífex autoritzava la venda. L’operació es va dur a terme, els castlans seguien sent els Cardona.
L’any 1321, l’infant Alfons prometé als habitants de Montbui que mai no en serien alienats. Un any més tard, el rei vengué aquest castell al vescomte de Cardona; l’any 1375 formava part del patrimoni d’aquesta família al formar-se el seu comtat.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 41 focs.
La família Montbui està vinculada amb la castlania de Montbui.
L’any 1400, el rei Martí concedí que la vila d’Igualada, els castells d’Òdena, Montbui, Claramunt i altres, no fossin mai trets de la vegueria de Barcelona ni de la sots-vegueria d’Igualada.
L’any 1411 n’era castlà Joan de Montebovino.
Durant la guerra de la Generalitat, la família Montbui va prendre partit amb la Generalitat.
L’any 1486, “Montebovino” s’acredità com una de les possessions del comte de Cardona.
Al segle XVII, la jurisdicció civil era del Baró i el mer imperi del Duc de Cardona, es trobava dins la sots-vegueria d’Igualada i la vegueria de Barcelona.
L’any 1797, n’era senyora la Marquesa de Dosaguas.