Castells Medievals

Aquest castell ja surt esmentat quan Lotari va confirmar les possessions que tenia el monestir de Sant Cugat del Vallès.
L’any 1023, també figura com un dels castells que la comtessa Ermessendis donà en penyora al seu fill Berenguer Ramon I, com a garantia de pau que ella li havia jurat.
L’any 1082, es va firmar una convinença entre Guillem Bernat d’Òdena, Alamany Onofre i Galceran Gombal, amb la ferma promesa i obligació de no fer mal als homes d’aquest castell.
Guillem Bernat d’Òdena, senyor d’aquest castell entre altres, finà abans del juny del 1089.
L’any 1111, n’era senyor Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, li varen fer homenatge per aquest castell, Guillem Ramon Castellvell i el seu germà “Dorcas”; cinc anys més tard, Guillem que tornà a fer homenatge al comte, confià aquest castell a Ramon Guillem d’Òdena.
L’any 1142, Ramon Guillem d’Òdena i Guerau de Jorba signaren una convinença per raó dels castells de Rubinat i Òdena.
Guillem d’Òdena, fill de Ramon d’Òdena, fabricà moneda falsa, i era seguidor del vescomte de Cardona; l’any 1226, sembla ésser que caigué presoner dels sarraïns de Mallorca, finalment es refugià  a Sardenya, on finà molt aviat.
L’any 1252, Guillem Ramon d’Òdena vengué la vila i el castell d’Òdena al rei Jaume d’Aragó.
L’any 1284, Guillem d’Òdena, senyor d’aquest castell, va fer una querella contra els seus vassalls per les revoltes i greuges que havien provocat, el jutge els va fer pagar 2.000 florins a llur senyor.
L’any 1287, el monarca li donà la castlania d’Òdena a Ramon Folc, vescomte de Cardona, pels serveis que havia prestat al seu pare, el rei Pere.
L’any 1291, aquest castell entrava en el lot que presentava Guillema de Montcada i de Castellvell amb l’infant Pere.
L’any 1294, Ramon Folc, vengué el domini directe d’aquest castell a l’infant Pere.
L’any 1321, Ramon Folc requerí a Ramon de Cardona, senyor de Torà i que tenia aquest castell en feu pel vescomte que hi posés una bona guàrdia.
L’any 1322, el rei Jaume II vengué al vescomte els castells de Montbui, l’Espelt i Òdena.
L’any 1336, el rei Pere “el Cerimoniós” prometé als prohoms d’Igualada de no alienar mai de la Corona aquest castell, aquesta promesa no durà gaire més d’un any, en aquell moment el tenia Guillem de Castellolí pel rei Pere.
L’any 1338, el monarca encomanà el castell a Pere Grisó, veí d’Igualada, amb paga de 600 sous anuals; dos anys més tard l’encomanà a Ramon Ferrer d’Aldorrells, amb una venda anual de 1.000 sous.
L’any 1347, el rei vengué la jurisdicció i els imperis d’aquest castell a Hug de Cardona, vescomte de Cardona, per 70.000 sous.
En el fogatjament dimanat de 1359 consta: “Castell Dodena, 52 fochs”.
L’any 1400, el rei Martí “l’Humà” va fer que Igualada adquirís poder sobre Òdena, Montbui i Claramunt.
L’any 1509, el rei Ferran “el Catòlic”, treu Òdena de la Vegueria d’Igualada i la va transferir a la de Manresa.
Al segle XVII, Òdena pertany al Duc de Cardona i els delmes a Lluís de Rajadell.
Al segle XVIII, el senyoriu pertanyia al duc de Medinaceli.