Castells Medievals

Després de la Reconquesta, aquí es va constituí el primer nucli de població de la Vall de Rofes.
El nom d’aquest castell es deu al d’un militar anomenat Màger o Màier que devia aprisionar aquest lloc a mitjans segle X.
Les primeres notícies d’aquest lloc daten del 987, on el terme de Vilademàger afrontava amb el de Miralles.
El domini superior era dels comtes de Barcelona, com ho demostra que l’any 1023, sortís esmentat el “castrum Vila de Maier” en la llista de castells que la comtessa Ermessendis empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I. Un any abans la comtessa i el seu fill havien promès donar aquest castell a Bernat Sendred de Gurb-Queralt, entre els anys 1039 i 1049, aquest jurà fidelitat als comtes per aquest castell. El succeí en la castlania el seu fill Oliver, que jurà fidelitat als comtes entre els anys 1053 i 1071.
L’any 1067, aquest castell limitava amb el de Pontons, i el 1072, amb el de Santa Perpètua.
Quan finà l’any 1079 Guerau Alamany de Cervelló, posseïa entre altres aquest castell, que el tenia pels comtes de Barcelona.
Els Cervelló contaren amb la família Vilademàger com a castlans segons.
L’any 1193, Guerau Alamany testà, deixant aquest castell i altres al seu fill Guillem de Cervelló.
L’any 1198, Ramon de Vilademàger, castlà, deixà a la seva muller Arsendis, drets que tenia a Alaric i Vilademàger durant deu anys, després passaria a la seva neboda Guillema.
L’any 1210, Pere de Banyeres llegà aquest castell al seu fill Guerau Pere, si aquest moria sense descendència, llavors passaria a la germana d’aquest, Berenguera.
L’any 1229, Guerau de Cervelló se’n va anar a la conquesta de Mallorca on va trobar la mort, abans testà deixant aquest castell a la seva filla Felipa, posteriorment devia passar a Ramon Alamany o al seu hereu.
L’any 1255 n’era senyor Guillem de Cervelló, fill de Guillem i d’Elvira. Posteriorment el succeí Guerau de Cervelló el 1269.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 150 focs, pertanyia a G. Ramon de Cervelló i es trobava dintre la vegueria de Vilafranca del Penedès; en el de 1381, 93 focs.
Quan esclatà la guerra de la Generalitat contra Joan II, Guillem Arnau de Cervelló, senyor de Vilademàger i baró de la Llacuna, es posà del costat del monarca, un altre Cervelló, Guerau Alamany, lluità en el bàndol català.
Al segle XVII, La Llacuna i Miralles pertanyien al baró, aquest títol durarà fins a l’abolició dels senyorius, encara que refós amb el marquesal de Moià i Aitona.