Enderrocat.
Entre el 1035 i el 1072, Guisad II, fill de Seniofred II i d’Ermessendis de Balsareny, jurà fidelitat per aquest castell a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona.
En els seus inicis pertanyia al comtat de Manresa, però el 1065, quan el bisbe d’Ausona vengué aquest castell als comtes de Barcelona per 500 unces barceloneses d’or, ja corresponia al comtat d’Ausona.
L’any 1084, en una venda de terres, vinyes, etc., que fa el comte Berenguer Ramon II “el Fraticida” a Berenguer Bernat de Granada, hi ha la signatura de “Raimundi Mironis”, hom pensa que era el castlà de Copons.
Al segle XII, Berenguer Sendred tenia drets sobre Copons que els llegà a la seva muller Sicardis, i als fills.
L’any 1193, el posseïa Guerau Alamany que el tenia pel rei Pere “el Catòlic”.
L’any 1276, el rei Jaume “el Conqueridor” donà els castells i viles de Copons, Veciana, Montfalcó, Timor i Pallerols al monestir de Poblet, ja que havia elegit sepultura en aquest monestir.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 91 focs i es trobava dins la vegueria de Cervera; en el de 1381 consten 54 focs reials.
L’any 1394, el rei Joan I prometé que mai seria infeudat aquest castell, però el 1474 l’infeudà a Ramon de Copons, cedint-li la jurisdicció civil i criminal i els imperis mer i mixt.
En un moment donat del segle XVII aquest castell pertanyia al rei i la castlania en dos parts a Francisco de Vilaplana i la tercera a Francisca de Calassants Bayarte.