Enderrocat.
La primera referència del “terminio de Apierola minoris” surt esmentada el 963 i del castell el 998 com afrontació del de Masquefa.
L’any 1057, Ermessendis, vengué aquest castell a Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona. Sis anys més tard el permutaren, juntament amb el de Castellet, pel d’Apiera, propietat d’”Udalardus Bernardi” i la seva muller “Guisla”, vescomtes.
L’any 1139, Ramon Berenguer IV i el vescomte Reverter signaren un conveni pels castells d’Apiera, Castellolí i Cabrera.
L’any 1160, Berenguer Reverter, fill del vescomte Reverter, encomanà aquest castell a Arnau de Montserrat.
L’any 1190, el rei Alfons “el Cast” infeudà aquest castell a Bertran de Castellet.
L’any 1240, B. de Balenyà, senyor o castlà d’aquest castell, el llegà a Palau de Vilagelans.
L’any 1273, el rei Jaume “el Conqueridor” concedí aquest castell a Guillem de Montserrat, també dit de la Guàrdia; cinc anys més tard estigué en el setge del castell de Ponts, pels feus de la Guàrdia i Apierola.
L’any 1298, Guillem Durfort, llegà aquest castell i el de Collbató al seu fill Romeu que finà el 1324.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 17 focs, pertanyia a Asbert Durfort i es trobava dins la vegueria de Manresa; en el de 1365-1370 comptava amb 35 focs i es trobava dins la vegueria de Vilafranca.
L’any 1381, els procuradors reials vengueren la jurisdicció d’aquest castell a Isabel, muller d’Arbert Durfort, per 600 florins.
Al segle XVII pertanyia a Ramon Calders i de Ferran, tresorer reial.