Ruïnes.
També se’l coneix amb el nom de castell de la Guàrdia.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 973, quan en una escriptura de Villanueva, l’abat Cesari, arquebisbe de Tarragona, estableix un alou en aquest castell, surt anomenat com Bonifaci o Benefaci.
L’any 990, aquest castell pertanyia als moros, posteriorment va ser recuperat pels cristians i novament conquistat pels moros, que el van destruir, així ho confirma una escriptura de l’any 1025.
L’any 999, pertanyia als vescomtes de Barcelona.
L’any 1063, Udalart i Guisla donen a Garí aquest castell.
L’any 1137, Reverter, vescomte de Barcelona i el seu fill Berenguer, encomanaren aquest castell a Guillem, nebot del primer.
L’any 1156, Berenguer de Guardia, fill del vescomte Reverter, vengué aquest castell a Ramon Berenguer, comte de Barcelona, per 300 morabatins d’or, un cavall i una mula, tres anys més tard, el comte el donà en feu a Berenguer de Guardia.
L’any 1187, Berenguer de Guardia va fer testament, cedint aquest castell i d’altres a Arbert de Castell-vell.
L’any 1220, Guillem de la Guardia ofereix al monestir el castell del Bruc i de la Guardia.
L’any 1278, n’era senyor Guillem de Montserrat.
L’any 1308, Berenguer de Fonollar, procurador reial i Guillem de Guardia, van firmar un conveni sobre el mer i mixt imperi d’aquest castell.
L’any 1323, n’era senyor Guillem de Guardia i Berenguer de Castellolí el seu castlà, quatre anys més tard, aquest darrer, prestà homenatge al rei d’Aragó, pels castells de Ça Guardia i del Bruc.
L’any 1358, el rei Pere III d’Aragó va vendre a Bernat de Torres el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció per 1.500 florins.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 43 focs.
L’any 1370, els hereus de Bernat de Torres van comprar tota la jurisdicció i els drets reials per 36.000 sous.
L’any 1677, Argaiz escrivia a “La perla de Cataluña”, que en aquest castell tant sols hi quedaven els fonaments.