Ruïnes.
La primera referència dels “terminos de Argenciola” daten de l’any 1012, quan l’abat de Sant Cugat del Vallès fa la indicació d’un establiment referit al castell de Clariana.
L’any 1174, Berenguera, casada amb Ramon de Cervelló, cedí al seu germà Berenguer de Clariana 2.000 sous barcelonesos que tenia en aquest castell.
L’any 1202, Bernat de Balsareny llegà al seu fill homònim Carbasí, Argençola, Malbec i Alaric.
L’any 1252, Guillem d’Aguiló vengué en franc alou el castell nou d’Argençola al rei Jaume I “el Conqueridor”, per 2.300 auris nous alfonsins.
L’any 1343, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué aquest castell, amb tota la jurisdicció, rendes i pertinences, a Acard de Talarn, per 66.463 sous jaquesos; aquest darrer el va traspassar a Berenguer d’Argençola el 1351.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 53 focs i es trobava dins la vegueria de Cervera; en el de 1365-1370, 37 focs.
L’any 1379, el mateix monarca acordà amb els vassalls d’Argençola la redempció i la lluïció d’aquest castell, d’aquesta manera tornava a mans de la corona, però tres anys més tard, l’infant Joan vengué els imperis i la jurisdicció d’Argençola, Clariana i altres llocs, a Dalmau de Queralt.
L’any 1472, Ferran de Talavera n’era senyor i capità d’aquest castell.
En el segle XVIII va pertànyer a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, que li fou atorgat el títol de marquès d’Argençola. Més tard aquest títol als Pinelli, als Pignatelli i als Sarriera.