Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d’Oló, amb l’obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic.
L’any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat.
L’any 1015 n’era castlà d’aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem.
L’any 1084, “Maiamburgs” i “Belessem” juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel “castello Cleriana”.
L’any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat.
L’any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim.
L’any 1206, “Berengarius de Villafrancha” jurà fidelitat per aquest castell a l’abat del monestir de Sant Cugat.
L’any 1234, el rei Jaume I “el Conqueridor” confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat.
En el fogatjament de 1358 els “locis de Cleriana et de ça Goda” comptaven amb 40 focs i pertanyien a Berengueró de la Cirera; en el de 1365-1370, el “loch de la Goda”, 5 focs, el “loch de Clariana”, 22 focs, pertanyien ambdós a “Maymó ça cirera”.
L’any 1382, l’infant Joan vengué els imperis i jurisdicció d’Argençola, Clariana i “Segoda”, a Dalmau de Queralt.
A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.